Els davanters explicats: davanter referència, golejador d’àrea i fals 9

No tots els davanters són iguals

Tots els equips volen gols, i la majoria de gols els marquen els davanters. Però els davanters són de tipus diferents, i cada tipus funciona millor en un sistema diferent. Un davanter alt que guanya duels aeris necessita centrades. Un golejador ràpid necessita passades en profunditat. Un davanter que baixa al mig del camp necessita jugadors que es desmarquin al seu voltant. Triar el tipus adequat per a la teva plantilla, i el sistema adequat per al teu davanter, és una de les decisions més importants a l’atac.

El davanter referència

Un davanter referència sol ser alt i fort. La seva feina principal és rebre la pilota d’esquena a porteria, protegir-la mentre els companys avancen, guanyar duels aeris de pilotes llargues i centrades, i marcar des de prop. Dona a l’equip una sortida: quan la defensa està pressionada, una pilota llarga al davanter referència pot alleugerir-la.

Encaixa amb estils de joc directes i amb equips que tenen bons centradors a les bandes. Un 4-4-2 amb migcampistes de banda que centren, o un 3-5-2 amb carrilers, pot alimentar bé un davanter referència. Li va menys un enfocament pacient de passades curtes per terra.

El golejador d’àrea

Un golejador d’àrea viu a l’àrea. No participa gaire en la construcció del joc, però té una col·locació i una definició excel·lents, i arriba al moment precís per convertir ocasions en gols. La velocitat ajuda un golejador d’àrea a desmarcar-se dels defenses i a rematar passades en profunditat.

Un golejador d’àrea necessita serveis. Funciona millor amb migcampistes creatius, extrems que centren arran de terra o fan passada enrere, i un company que faci la feina de protegir la pilota. En un sistema de dos davanters, un golejador d’àrea al costat d’un davanter referència és una combinació clàssica: un guanya la pilota i l’altre la fica a dins.

El fals 9

Un fals 9 comença com a davanter centre però baixa al mig del camp. Això treu de posició els centrals rivals o els deixa sense ningú a qui marcar. Els extrems i els migcampistes aprofiten l’espai que deixa. Un fals 9 necessita pas, visió de joc i control, més que no pas alçada o força.

El fals 9 encaixa amb el futbol de possessió i amb equips amb jugadors de banda ràpids i golejadors, sovint en un 4-3-3. És un enfocament sofisticat: sense jugadors que es desmarquin al seu voltant, un fals 9 simplement deixa l’equip sense ningú a l’àrea.

Altres tipus de davanter

Molts davanters combinen diversos rols. Un davanter complet sap protegir la pilota, desmarcar-se i rematar. Un davanter de pressió treballa dur per recuperar la pilota a dalt del camp. Un segon davanter juga just darrere del davanter principal i connecta el mig del camp amb l’atac. Quan valoris un davanter, pensa què fa millor i si el teu equip juga per aprofitar aquest punt fort.

Triar el davanter adequat per al teu equip

Comença pels jugadors que tens. Si els teus extrems són bons centradors, un davanter referència té sentit. Si el teu mig del camp és creatiu, un golejador d’àrea que remata passades en profunditat hi encaixa. Si els teus jugadors de banda marquen gols i el teu mig del camp conserva bé la pilota, un fals 9 pot funcionar.

A TAC FC, les estrelles mostren la força d’un davanter a la seva posició, i les estrelles al camp mostren com de fort és al lloc que triïs. Fes servir els rols i les instruccions dels jugadors a la pàgina de Tàctica per orientar-lo cap a la feina que vols, ja sigui protegir la pilota, desmarcar-se o baixar a buscar-la.

Un davanter o dos?

Un sol davanter és habitual al 4-3-3, al 4-2-3-1 i al 4-5-1. Et dona més jugadors al mig del camp però n’exigeix molt al davanter, que sovint ha de treballar sol. Dos davanters, en un 4-4-2 o un 3-5-2, donen una parella natural i més presència a l’àrea, a canvi d’un jugador menys al mig del camp.

Si tens dos bons davanters que es complementen, un sistema de dos davanters pot treure el màxim de tots dos. Si tens un davanter excel·lent i diversos bons migcampistes, un sol davanter sovint és millor.

Un exemple pràctic

El teu equip juga un 4-3-3 amb un davanter solitari que és ràpid però baix. Els teus extrems adoren centrar, però la majoria de centrades les despatxen els centrals alts. El davanter marca poc. El problema és un desajust: el servei no s’adapta al davanter.

Tens dues opcions. Pots demanar als extrems que entrin cap a dins i facin passades en profunditat, cosa que va bé al davanter ràpid. O pots fitxar un davanter referència alt per al qual les centrades són ideals. Com que la centrada és el punt fort principal dels teus extrems, fitxar un davanter referència, potser un jugador lliure per estalviar, pot ser la millor opció. El davanter ràpid pot jugar llavors als partits on les passades en profunditat són el millor pla.

Davanters i condició física

Els davanters que pressionen dur es cansen de pressa. Amb quatre jornades de lliga per setmana, tingues almenys dos o tres davanters, i rota’ls als partits en què el pla va bé al segon. Un davanter en bona forma val la pena mantenir-lo a l’equip, però no a costa de l’esgotament.

Errors habituals

El primer error és fer servir un davanter en un sistema que no li va bé, com un golejador d’àrea sense serveis o un davanter referència sense centrades. El segon és dependre d’un sol davanter sense recanvi. El tercer és triar un fals 9 sense jugadors que es desmarquin al seu voltant. El quart és valorar els davanters només pels gols, ignorant la feina que fan per a l’equip. Tria el davanter que s’adapti al teu sistema, i els gols arribaran.

Desenvolupar un davanter jove

Els davanters joves milloren més quan combinen l’entrenament amb partits. Posa’ls al grup d’exercicis de xut i dona’ls minuts als partits de copa i a les jornades de lliga més assequibles. Un jove golejador d’àrea que marca en aquests partits guanya confiança i forma, mentre que el seu desenvolupament continua als entrenaments. En una o dues temporades, pot estar a punt per substituir un titular veterà.